dissabte, 19 de desembre de 2009

Els somnis. Part indispensable de la nit. Després d'haver estat meditant i pensant, t'estires al llit.
Segueixes amb els pensaments inesborrables d'aquella nit en la ment. Intentes deixar la ment en blanc, desconnectar, però no, no és possible. Un botó “reset” és el que apretes, es para el sistema, però es torna a encendre sense donarli cap ordre. La ment és ben bé el mateix. Podràs desconnectar durant un instant, però inconscientment ja et tornen a dominar tots aquells pensaments, totes aquelles coses que et fan patir, que fan que la nit et sigui llarga, eterna. Els somnis són la única manera de desconnectar. Són el refugi d'un navegant perdut en els pensaments, en les preocupacions... Desitges aconseguir el son, per a poder, per fi, ser lliure, somniar coses belles, un món perfecte.
Però els somnis tenen un inconvenient. Quan despertes ja no hi són, es desvaeixen, són altament volatils, s'evaporen de la teva ment. Només te'n queden records, molt petits records...

2 comentaris:

  1. i a vegades fins i tot somies amb el que tant havies desitjat oblidar. I ni el món de la teva imaginació i del teu inconsient n'ets capàs.
    Els somnis són la cosa més desconeguda que existeix però quan despertes et trobes amb el sol a la cara, et dones un cop a la paret i tornes a ser a la realitat on no pots amagarte darrere de res.

    unpetó!

    ResponElimina
  2. La crua realitat...

    En la que no trobes escapatoria, en la que et sents indefens, incapaç de poder treure de la teva ment allò que tan rebutges però que, a l'hora, tan desitges... tens por de que això que tan desitges et perduri per sempre més a la ment, en els somnis, lluny. Desitges tenir-ho a l'abast de les teves mans...

    ResponElimina