Els somnis. Part indispensable de la nit. Després d'haver estat meditant i pensant, t'estires al llit.
Segueixes amb els pensaments inesborrables d'aquella nit en la ment. Intentes deixar la ment en blanc, desconnectar, però no, no és possible. Un botó “reset” és el que apretes, es para el sistema, però es torna a encendre sense donarli cap ordre. La ment és ben bé el mateix. Podràs desconnectar durant un instant, però inconscientment ja et tornen a dominar tots aquells pensaments, totes aquelles coses que et fan patir, que fan que la nit et sigui llarga, eterna. Els somnis són la única manera de desconnectar. Són el refugi d'un navegant perdut en els pensaments, en les preocupacions... Desitges aconseguir el son, per a poder, per fi, ser lliure, somniar coses belles, un món perfecte.
Però els somnis tenen un inconvenient. Quan despertes ja no hi són, es desvaeixen, són altament volatils, s'evaporen de la teva ment. Només te'n queden records, molt petits records...