dimarts, 5 de gener de 2010

Any nou. Deixem enrere un any que, problablement, ha tingut moltes alegries, però també, molts desfortunis. Podriem dir que per una banda, els èxits del Barça han sigut una alegria immensa, i la crisi i la por que va causar l'inici de la grip.

Ara ve un any nou i hem d'esborrar tot el passat, començar a estructurar-ho tot de nou, tornar a començar de zero. Ens hem de marcar uns fites, uns objectius, uns màxims, i crear, a poc a poc, camins per arribar-hi. Però malauradament, aquests camins no sempre es construeixen bé.
N'hi ha que arriben a lloc, però fent una gran volta... són un gran sufriment, camines descalç sobre pedres esmolades i preparades per a fer mal... Aquests camins costen, però almenys arriben. I el final, és gloriós. La pena és que tard o d'hora acabes baixant del cim i has de tornar a rependre el camí... Res és etern. I el dia a dia és la lluita per assolir la màxima pròximitat a l'eternitat... Un dia et sentiràs el més privilegiat, el que està un esglaó per sobre de la resta. L'endemà et sentiràs tan malament que creuràs estar a les cavitats més profundes de la Terra... Una autèntica rutina, això és el dia a dia.


Espero que aquest any aquesta rutina no segueixi sent un estira i arronsa entre el millor i el pitjor, i que es pugui disfrutar de grans alegries cada dia. Bon any!