Ara ve un any nou i hem d'esborrar tot el passat, començar a estructurar-ho tot de nou, tornar a començar de zero. Ens hem de marcar uns fites, uns objectius, uns màxims, i crear, a poc a poc, camins per arribar-hi. Però malauradament, aquests camins no sempre es construeixen bé.
N'hi ha que arriben a lloc, però fent una gran volta... són un gran sufriment, camines descalç sobre pedres esmolades i preparades per a fer mal... Aquests camins costen, però almenys arriben. I el final, és gloriós. La pena és que tard o d'hora acabes baixant del cim i has de tornar a rependre el camí... Res és etern. I el dia a dia és la lluita per assolir la màxima pròximitat a l'eternitat... Un dia et sentiràs el més privilegiat, el que està un esglaó per sobre de la resta. L'endemà et sentiràs tan malament que creuràs estar a les cavitats més profundes de la Terra... Una autèntica rutina, això és el dia a dia.
Espero que aquest any aquesta rutina no segueixi sent un estira i arronsa entre el millor i el pitjor, i que es pugui disfrutar de grans alegries cada dia. Bon any!
